“Kennedy Meadows” – 30 de maig
Per fi arriba el dia, hem deixat el desert enrere! Després de 702 milles i d’haver travessat interminables muntanyes de sorra, vam entrar a Kennedy Meadows, la primera fita important de la PCT.
Per fi arriba el dia, hem deixat el desert enrere! Després de 702 milles i d’haver travessat interminables muntanyes de sorra, vam entrar a Kennedy Meadows, la primera fita important de la PCT.
Després d’uns quants dies de caminar sota el sol i de dormir a la intempèrie, a més del vent i el fred, per fi vam arribar a Lake Isabella. Seguint l’estil americà, els edificis d’aquest poble no podrien estar més separats els uns dels altres. Una vegada més, ens trobàvem en un indret pensat pels…
Han estat uns dies de ruta, entre Tehachapi i Lake Isabella, una mica complicats. Durant el dia sol i calor i per les nits, descans a l’intempèrie. Les ventades nocturnes del desert han pogut amb la nostra tenda i la nova ens espera a Lake Isabella.
El Mojave, malgrat la seva aridesa el sud-oest és un centre de producció d’alfals irrigat amb aigua del subsòl i des del segle XX amb aigua portada per l’aqüeducte de Califòrnia.
El Mojave no va decepcionar. Ens va rebre una ciutat conformada per quatre barraques sortides d’un decorat d’un western dels 50’s: Hikertown. Allà ens vam acomiadar de l’Angela i l’Evan, que s’estan prenent uns dies de descans per assistir a un casament. Vam intentar dormir unes quantes hores abans d’afrontar el nostre pas del desert….
L’última parada abans d’entrar al desert de Mojave a 516 milles de la frontera mexicana. Hikertown està format per una sèrie de cases de fusta que recorden un escenari de l’Oest. Té oficina de correus, hotel, botiga d’armes, departament del sheriff…
Casa de Luna és un vòrtex, un vòrtex que t’atrapa i et transporta a un paradís hippie propi dels anys seixanta. Amb l’esperança d’arribar a aquest indret, vam ser capaços de reunir les forces necessàries per fer les 24 milles (38’6 km) que separen Casa de Luna de Hikerheaven,
Tres dies més de ruta per la PCT. Sol i boira, muntanyes i túnels…
Ha acabat passant l’inevitable. Després de gairebé 30 dies de cops i sobrecàrregues, les motxilles s’han acabat trencant. Més concretament, la motxilla del Cesc s’ha acomiadat després de que l’omplíssim de menjar i aigua un cop més.
El dia d’avui ha començat com qualsevol altre. Ens hem llevat a les 5.00am i hem començat a caminar, tot molt normal. Després d’haver encarat el Mount Baden Powell el dia anterior, l’etapa d’avui era cosa fàcil.