El dia d’avui ha començat com qualsevol altre. Ens hem llevat a les 5.00am i hem començat a caminar, tot molt normal. Després d’haver encarat el Mount Baden Powell el dia anterior, l’etapa d’avui era cosa fàcil. Tot i així, poc abans del migdia ens hem trobat el camí tancat per tal de protegir una espècie amenaçada de granota… Fantàstic! Com que no hem vingut aquí per caminar per carretera, hem preguntat a un home amb caravana si ens podia acostar a nosaltres i a uns quants hikers a l’altra banda del camí ja obert.
L’home en qüestió no tenia desperdici. Cubà fins les entranyes, d’uns 60 anys, sense parlar anglès, que es dedica a voltar per Amèrica acompanyat de les seves dues gossetes i, segons ell, del mateix Jesucrist.
El panorama dins el vehicle ha estat molt pintoresc. De les 8 persones que hem pujat a la caravana només 4 parlàvem castellà, l’home (Julio, per cert), anava fent petar la xerrada com si tothom el seguís. La cara de perduts de la resta de hikers ha sigut molt divertida!
Un cop acabat el viatge i abans de sortir del vehicle, en Julio ha volgut immortalitzar el moment amb vídeos i fotografies.
Ha estat un viatge entretingut i curiós amb l’únic punt negatiu que el Cesc s’ha deixat el barret a dins la caravana! (Que estrany…)
La resta del dia ha transcorregut sense més incidents que la trencadissa del pot d’oli quan el Cesc es disposava a buscar el barret per la motxilla! (Avui estava en ratxa!)
I finalment, perduda ja tota esperança i amb el dia encaminat hem arribat al nostre destí, a 20 milles d’on hem començat la ruta. I sabeu a qui ens hem trobat just allà aparcat? Ni més ni menys que al Julio amb el barret del Cesc!!
