Ha acabat passant l’inevitable. Després de gairebé 30 dies de cops i sobrecàrregues, les motxilles s’han acabat trencant. Més concretament, la motxilla del Cesc s’ha acomiadat després de que l’omplíssim de menjar i aigua un cop més. Com que les motxilles del Joan i la Nerea també estaven a punt de petar, hem decidit canviar-les les tres. Això ens ha obligat a fer un hitchiking imprevist per anar fins la REI (cooperativa de muntanya) més propera i no sabem ben bé com hem acabat al cotxe més sonat de tots. Ens ha agafat dos joves de Los Angeles que portaven la música tan forta que semblava que volguessin fer explotar els seus altaveus. No estàvem segurs de si ens dirigíem a una botiga de muntanya o a fer parkineo però per sort el GPS, al que no li hem tret l’ull de sobre, indicava que anàvem en la direcció correcta.
Un cop dins la REI, l’atenció al client que hem rebut podria deixar en ridícul a qualsevol botiga de muntanya de Barcelona. Tot i que si tenim en compte que ens hi hem deixat més de 1.000$, tampoc ens hauria d’estranyar. Per sort, la depressió post-compra se’ns ha passat un cop hem arribat a “Hikerheaven”, que com el seu nom indica és un lloc ideal pels hikers.
