Per fi arriba el dia, hem deixat el desert enrere!
Després de 702 milles i d’haver travessat interminables muntanyes de sorra, vam entrar a Kennedy Meadows, la primera fita important de la PCT. Només arribar-hi, vam ser rebuts amb aplaudiments per part dels hikers que ja hi eren. Tot i la càlida benvinguda, com que estàvem abatuts, ens vam afanyar per reservar-nos una bona taula a l’ombra on vam poder passar una estona tranquils entre cerveses i patates.
Malauradament, la tranquil·litat es va acabar sobtadament quan vam anar a recollir el nostre correu i vam descobrir que hi faltaven dues capses. Mentre les esperàvem, les hores van anar passat i per matar l’avorriment ens vam dedicar a jugar als escacs i a cosir tots els forats dels mitjons. També vam dedicar una bona estona a intentar entaforar tot el nostre menjar en tres “bear canisters” (recipients anti ossos) ridículament petits.
No obstant, al final ens van informar que els nostres paquets no arribarien fins l’endemà i ens vam veure obligats a passar la nit a Kennedy Meadows.
Al matí següent, amb la bona sort que ens caracteritza, les caixes ho havien arribat. Ja ens teniu un dia més perdent el temps assegudes a la terrassa de Kennedy Meadows. Per sort, ja perduda tota esperança, a les 5.00 pm, van arribar les caixes!! Ja teníem “micro spikes”, ja estàvem llestes per encarar “las Sierras”!
