La nostra arribada al Canadà va ser sorprenentment anticlimàtica. Vam arribar-hi un 29 d’Agost, cap a les tres del migdia, sense les motxilles i acompanyats d’una pluja que en més de 130 dies no s’havia dignat a aparèixer. A la frontera, ens esperava un petit obelisc platejat i una legió de milers de mosquits afamats….
Un cop a Stehekin, ens veiem obligats a abandonar de nou la PCT a causa d’un incendi que talla les darreres trenta milles
Per tal d’evitar el foc, abans d’arribar a Stehekin ens desviem de la PCT i agafem un camí alternatiu fins a Holden Village. Aquest camí travessa el Cloudy Pass i ens porta a través d’una vall plena de llacs. Holden Village és un retir per a membres de l’Església Adventista del Setè Dia, però donades…
Stevens Pass és la tercera parada de Washington. Com Snoqualmie, Stevens Pass és una petita estació d’esquí que durant la temporada d’estiu acull els PCT hikers. De camí a Holden Village, el fum continua estant molt present i amb prou feines podem veure tot el que ens envolta.
Després de la primera parada a Washington, White Pass, la ruta ens porta per turons i prats alpins. Cada dia passem pel costat de magnífics llacs, que tot i que ens tempten molt, mai tenim prou temps per banyar-nos-hi. El fum ens acompanya, incansable
Encarem els últims tres dies de la ruta lluny de la PCT. Aquest dimecres dia 29 d’agost arribarem per fi a Canadà, però ho farem a través d’una altra ruta situada unes 20 milles a l’oest de la ja enyorada Pacific Crest Trail. Com ja vam anunciar fa uns dies, els incendis que cremen al…
Recull de la fauna que ens hem anat trobant durant la ruta, o com a mínim aquella que hem pogut fotografiar.
Washington és un estat que gaudeix d’unes muntanyes espectaculars. Volcans eternament coberts de neu que s’alcen majestuosos i solitaris, sense res prou alt al voltant. O com a mínim això ens han explicat. La veritat és que des de que vam trepitjar Washington per primer cop, ens ha acompanyat un fum blanc i dens
Creuem el “Bridge of the Gods” i enfilem el Washington verd, humit, però amb sol! Fins a White Pass travessem Goat Rocks Wilderness, una àrea de desert salvatge. El composen una sèrie de pics escarpats, que reben aquest nom per la gran quantitat de cabres que hi viuen.
Després de “l’atrafegant” Oregon, i un cop encarada la recta final de la ruta, després de 116 dies de camí, potser és el moment, estimades lectores, de parlar amb sinceritat i sense por sobre com estem.