El Mojave no va decepcionar. Ens va rebre una ciutat conformada per quatre barraques sortides d’un decorat d’un western dels 50’s: Hikertown. Allà ens vam acomiadar de l’Angela i l’Evan, que s’estan prenent uns dies de descans per assistir a un casament. Vam intentar dormir unes quantes hores abans d’afrontar el nostre pas del desert. Ja aleshores el fort vent es va fer notar. L’endemà, ens vam llevar ni més ni menys que a les dues de la matinada i vam començar a fer camí cap a l’Aqüeducte. Amb un pal a una mà i la càmera a l’altre intentàvem vèncer la son tot fent fotografies a qualsevol bestiola que es creues en el nostre camí.
Quan per fi es va fer de dia, els molins van protagonitzar el paisatge i vam seguir caminant entre aquestes màquines fins que a les onze vam plantar tenda i vam caure rendits. Al cap de dues hores vam ressuscitar i havent dinat vam reprendre la marxa. Quants molins, semblava que no s’acabessin mai!!!
Cap al tard vam aconseguir refugiar-nos en un congost on ingènuament pensàvem que podríem passar una bona nit. Res més lluny de la realitat… Pam!!! El pal de la tenda va rebentar regalant-nos una nit per a la posteritat.
