La ruta

Sud de Califòrnia

El PCT segueix les muntanyes del sud de Califòrnia. Aquestes són una divisòria no només d’aigües sinó de les grans ciutats, a l’oest, i el desert a l’est.

Les muntanyes Llacuna, Sant Jacint, Sant Bernardino i San Gabriel, fan de barrera natural entre el pacífic i els deserts de Sonora i Mojave. Des de qualsevol d’elles, ja sigui trepitjant neu com caminant per pinedes, mantindrem a la vista les imponents terres àrides del desert. Un desert, per altre banda, ple de vida, tant vegetal com animal.

Sierra Nevada

Espectaculars muntanyes, extensos boscos, rius i llacs. El tram de la PCT per Sierra Nevada ofereix l’oportunitat de gaudir de la natura en tota la seva immensitat. De descobrir la llum que es reflecteix a la neu, el gel, l’aigua y el granit combinats.

Però aquesta increïble combinació de neu, gel i pedra també pot ser un còctel perillós per els PCTrails. Una barrera, a vegades, difícil de superar. No tots els anys es pot travessar perquè és habitual que tant al final de la primavera com a l’estiu quedi molta neu i recórrer-la en aquestes condicions és un handicap. I no només per la neu sinó pels rius que cal travessar en aquesta zona.

Nosaltres hem estat de sort. Hem fet les Sierras durant la primera quinzena de juny amb la meteorologia a favor nostre. No ha estat fàcil, però. No hem patit tempestes ni ens hem dutxat amb la pluja però sí amb l’aigua dels rius. Travessar-los ha volgut dir banyar-nos amb les botes posades i fins la cintura 4, 5, 6 cops al dia. I hem fet el pas de Forester i el Mount Whitney fent autèntic “postholing” – mireu el bloc!-

La nostra ruta també ens ha portat pel Parc Nacional Sequoia, al sud de Sierra Nevada. El parc abasta 404.064 acres (1.635,19 km²),  i en ell es troba el punt més alt dels 48 Estats Units, el Mount Whitney, a 14.505 peus (4.421 m) sobre el nivell del mar.

Una dada important, el Sequoia va ser declarat Reserva UNESCO de la Biosfera de Canyon Sequoia-Kings el 1976. És famós pels seus arbres de sequoia gegants, incloent l’arbre general Sherman, l’arbre més gran de la Terra. El parc conté cinc dels deu arbres més grans del món.

I una dada més, l’àrea que ara forma el Parc Nacional de la Sequoia va ser la primera llar dels nadius americans “Monachee” (Mono occidental), que residien principalment en el drenatge del riu Kaweah a la regió de Foothills del parc.

Nord de Califòrnia

Diuen que hi ha deu coses que no et pots perdre del nord de Califòrnia, els boscos, el llac Tahoe, la vall de Yosemite… i evidentment la boira de Sant Francisco, l’autopista del Pacífic, el Monterey de Steinbeck…

Dues de les 10 coses que nosaltres sí hem pogut fer seguint la ruta de la PCT és conèixer el Parc Nacional de Yosemite on hem gaudit de les magnífiques cascades i ens hem endinsat en els boscos de sequoia on es troben els arbres “gegants” de Califòrnia. Steinbeck, ja ho va dir, contemplar una sequoia és una experiència que et marca per sempre.

La ruta també ens ha portat al Lake Tahoe. És el segon llac més profund d’Amèrica després del Llac Crater a Oregon. Nosaltres l’hem conegut a l’estiu, verd, pletòric, intens, però segur que visitar-lo a la tardor també deu ser una d’aquelles experiències per a tota la vida. Una mica més amunt deixarem de banda els mítics mítics pobles que van protagonitzar l’època de la Febre d’Or de Califòrnia.

I a pocs dies d’Oregon, arribem a les cascades de Burney Falls. Es tracta d’una de les cascades més espectaculars de l’estat amb una alçada de 39 metres.  La cascada principal comença a la part superior d’un penya-segat de roca volcànica, però els galons d’aigua gelada (no supera mai els 5ºC), impulsats per la fusió de la neu, també surten d’aquesta roca com un colador.

I de les cascades als volcans del Lassen National Park. El més important és, sens dubte, el Lassen Peak, l’última erupció del qual va ser al maig de 1914. Després de l’erupció, l’activitat volcànica va continuar durant tres anys. Avui, la naturalesa s’ha suavitzat i ens regala quilòmetres de boscos pletòrics i llacunes immenses.