Albiraments interessants
Recull de la fauna que ens hem anat trobant durant la ruta, o com a mínim aquella que hem pogut fotografiar.
Recull de la fauna que ens hem anat trobant durant la ruta, o com a mínim aquella que hem pogut fotografiar.
Plenes d’exuberants raons innobles, les pesades motxilles ens alentien el pas. El sol, impacient després d’un llarg hivern, cremava el nostre caminar i ens assecava l’esperança. En la trinxera del desert, ens trobàvem soles totes tres i l’enorme pes a l’esquena de no saber el que t’espera.
Els “trail angels”, o àngels de la ruta, són unes persones d’allò més curioses, no només s’interessen pels hikers sinó que a més volen ajudar-nos i cuidar-nos. Durant els tres mesos que portem caminant per la PCT, hem tingut la sort de conèixer un munt de “trail angels”.
Era el 5 de juliol, feia tot just un dia que el Joan ens havia deixat per seguir la ruta en solitari. Estàvem caminat pel Lassen National Park endinsant-nos, com de costum, en boscos interminables de coníferes. Tot i que sovint pensàvem en el nostre company absent, el matí estava transcorrent plàcid i d’allò més…
L’aventura comença amb un comiat ràpid per no desbloquejar un tsunami emocional. Al cotxe que em tornava a la ruta hi vaig trobar dos hikers suecs amb qui feia temps que coincidíem.
Prop de 100 milles i 4 dies de recorregut entre Belden i Burney, al nord de Califòrnia, passant pel Bosc Nacional de Plomes. Comencen la ruta després de celebrar el 4 de juliol amb desfilada inclosa!
Sense escatimar en llàgrimes, paraules boniques i amb una repartició de béns pel mig, ens hem divorciat. El Joan ha volat. Els seus motius no han estat pas tensions ni desavinences, sinó la fam de noves aventures que l’empeny a voler provar això del “solohiking”.
Senyores i senyors, petits i grans, això ja ho tenim! Després de 80 dies de ruta, hem arribat ni més ni menys que a la meitat del viatge… una mica desesperant o penós! Per animar-nos, a més, hi ha aquest monument tant espectacular que ho confirma!
Una de les coses més boniques que ens ofereix la ruta és l’oportunitat de conèixer gent d’arreu del món (o com a mínim, dels països més rics). Això ens permet apropar-nos a altres cultures però malauradament també presenta un handicap, noms impossibles de dir i encara menys de recordar. Per estalviar-nos molts mals de cap…