Una de les coses més boniques que ens ofereix la ruta és l’oportunitat de conèixer gent d’arreu del món (o com a mínim, dels països més rics). Això ens permet apropar-nos a altres cultures però malauradament també presenta un handicap, noms impossibles de dir i encara menys de recordar. Per estalviar-nos molts mals de cap s’han inventat els denominats “trail names”, noms que ens posem entre els hikers com a resultat d’alguna anècdota o característica de cadascú. Per exemple, hem conegut al Painter i la Firewall, el primer perquè és un artista i la segona, perquè gairebé crema una tenda.
En el nostre cas, no només tenim un “trail nom” per a cadascú sinó que també en tenim un de grupal. Aquest va ser el primer que vam rebre de la mà dels nostres primers “trail angels”, la Frodo i l’Scout: “The Catalonians”.
Pel que fa als nostres noms individuals, ens diuen “Black Hole”, “Songbird” i “Baskets”.
El Joan va rebre el nom de “Black Hole” arran d’un forat als pantalons en el punt més adequat. “Songbird” és el nom que li va posar un hiker a la Nerea quan passava xiulant i canturrejant un pas d’allò més nevat. Finalment, “Baskets”, el nom del Cesc, és el resultat de portar dia sí i dia també uns pantalons de bàsquet tot esparracats!!