Una de les coses més boniques que ens ofereix la ruta és l’oportunitat de conèixer gent d’arreu del món (o com a mínim, dels països més rics). Això ens permet apropar-nos a altres cultures però malauradament també presenta un handicap, noms impossibles de dir i encara menys de recordar. Per estalviar-nos molts mals de cap s’han inventat els denominats «trail names», noms que ens posem entre els hikers com a resultat d’alguna anècdota o característica de cadascú. Per exemple, hem conegut al Painter i la Firewall, el primer perquè és un artista i la segona, perquè gairebé crema una tenda.
En el nostre cas, no només tenim un «trail nom» per a cadascú sinó que també en tenim un de grupal. Aquest va ser el primer que vam rebre de la mà dels nostres primers «trail angels», la Frodo i l’Scout: «The Catalonians».
Pel que fa als nostres noms individuals, ens diuen «Black Hole», «Songbird» i «Baskets».
El Joan va rebre el nom de «Black Hole» arran d’un forat als pantalons en el punt més adequat. «Songbird» és el nom que li va posar un hiker a la Nerea quan passava xiulant i canturrejant un pas d’allò més nevat. Finalment, «Baskets», el nom del Cesc, és el resultat de portar dia sí i dia també uns pantalons de bàsquet tot esparracats!!