Era el 5 de juliol, feia tot just un dia que el Joan ens havia deixat per seguir la ruta en solitari. Estàvem caminat pel Lassen National Park endinsant-nos, com de costum, en boscos interminables de coníferes. Tot i que sovint pensàvem en el nostre company absent, el matí estava transcorrent plàcid i d’allò més tranquil quan, de sobte, una massa marró va travessar com un llamp el camí a pocs metres de nosaltres. No es tractava de cap esquirol ni ratolí. No, l’animal en qüestió era de dimensions molt més grans i ens estava observant des de darrere uns matolls. Quan per fi els nostres cervells van aconseguir processar el que estava passant ho vam tenir clar: es tractava d’un ós!
El teníem a tocar i no ens ho podíem ni creure. Després de gairebé tres mesos caminant per Califòrnia, finalment ens trobàvem davant del seu mamífer més temut. No obstant, nosaltres estàvem molt tranquils i aparentment l’ós també, ja que va decidir treure el cap un cop més pel camí i ens va deixar fer-li tot un reportatge fotogràfic.
