Els “trail angels”, o àngels de la ruta, són unes persones d’allò més curioses, no només s’interessen pels hikers sinó que a més volen ajudar-nos i cuidar-nos. Durant els tres mesos que portem caminant per la PCT, hem tingut la sort de conèixer un munt de “trail angels”.
Alguns ens han ofert un referesc els dies més calorosos al desert, altres ens han portat en cotxe i n’hi ha que fins i tot ens han obert les portes de casa seva. Si mencionéssim totes les persones que ens han donat un cop de mà durant la ruta la llista seria interminable, però tenim ganes de fer un petit homenatge a aquelles que ens han arribat més al cor.
En primer lloc, volem parlar de l’Scout i la Frodo, una parella de “trail angels” que ja hem mencionat altres vegades al bloc. Són una parella de jubilats de San Diego que fa uns 10 anys van completar la PCT. Des d’aleshores, ajudar a altres hikers s’ha convertit en la seva missió i cada any n’acullen a més de 1000 durant els mesos de març i maig. Nosaltres vam tenir la sort de passar tres dies a casa seva i ens van ajudar a enllestir els últims preparatius del viatge.
Una altra parella que ens va ajudar altruistament són en Willy i la Mary de Lake Isabella. El que va començar com un simple trajecte en cotxe va acabar en l’oferiment d’un terra on estirar els sacs i unes dutxes calentes. I per si això no fos suficient, ens van convidar a esmorzar el matí següent en un restaurant americà de pel·lícula.
Per altre banda, la Rachel i el Mike són una mare i un pare de dues famílies que ens van acollir a casa seva en diferents moments de la ruta. Enmig de desert, el sofà i els àpats de casa de Rachel van ser el més plaent dels oasis, mentre que a casa d’en Mike, poc després del “4th of July”, vam gaudir d’una festa típicament americana i d’una posterior sessió d’astronomia avançada!
Gràcies a aquests personatges i a molts altres, com en Julio o la Brenda, el nostre viatge és més ric i emocionant. La ruta és dura, i ens fa patir sovint. Tenim les cames carregades i els peus adolorits però gent com aquesta, veritables àngels de la ruta, ens fa tornar a caminar amb un somriure als llavis i el cor ple d’esperança.
