El ja familiar so de l’alarma ens desperta. Són les 5 del matí i ens trobem a més de 3.000m envoltats per muntanyes nevades. Encara dins dels sacs, ens posem tantes capes de roba com podem i ens preparem per afrontar el cop d’aire gèlid que rebrem al sortir de la tenda. Un cop fora, ens mengem l’esmorzar a corre cuita i recollim el campament. Ha arribat l’hora d’encarar el pas entre muntanyes que ens toca creuar aquest matí.
Els passos acostumen a estar acompanyats per pujades d’allò més empinades que posen a proba les nostres cames i pulmons. El pitjor, però, són les seves cares nord. Gairebé sense excepció, estan recobertes de neu i per tal de trobar el camí ens hem de guiar per les petjades que hi han deixat altres hikers.
Normalment, ens enfrontem a la neu un cop aquesta ja ha rebut unes quantes hores de sol, fet que provoca que s’enfonsi sota el nostre pes. Travessar aquestes cares nord gairebé sempre assegura caigudes i peus mullats. No obstant, sempre acaba arribant un moment en el que els arbres s’imposen i la capa blanca deixa pas als boscos i els llacs. Aleshores, contents d’haver superat el pas, alcem la vista i contemplem la serralada de muntanyes que haurem de creuar al matí següent.
