El terme “postholing” el fan servir els anglosaxons per referir-se al “patós” moment en el que el peu (o en el pitjor dels casos, bona part del cos) s’enfonsa sobtadament sota la neu. Aquesta va ser la paraula més repetida del dia en que vam pujar al “Forester Pass”.
Tot i tractar-se d’un coll força menys alt que el Mt. Whitney, vam començar havent de superar una paret de tartera. El camí, es feia impracticable ja que la neu el cobria gairebé per complet. Així, doncs, vam haver d’anar grimpant per les roques fins assolir la part més alta del coll.
La primera gran ascensió de Sierra Nevada, de fet, resulta ser el Mt. Whitney, una muntanya plena de neu que s’aixeca com el pic més alt dels Estats Units, sense comptar la regió d’Alaska. L’aproximació al pic va ser tranquil·la, plena de llacs i marmotes que ens van motivar a encarar la forta pujada final, una paret de 2.000 feet plena de roques i passos vertiginosos coberts de neu. Això sí, les vistes des del pic eren espectaculars, esperem que n’hi hagi moltes més!
