Després d’una nit de cartes i molta cohesió ens hem llevat amb nervis a la panxa i un gran esmorzar esperant-nos, l’últim que tindrem en molts dies.
Quan ja estàvem a punt de pujar al cotxe, amb les motxilles de 20 kg a l’esquena, hem rebut la notícia de que el nostre xofer fins la frontera seria ni més ni menys que l’inigualable “Halfmile”, el pare de tots els mapes de la PCT. Total, que ja ens teniu a dins del cotxe camí a l’inici d’aquesta aventura que encara no sabem on ens portarà.
Abans de començar a caminar, ens hem fet les fotos protocol·làries amb el monument del “Southem terminus”, òbviament, sense deixar-nos la senyera.
Sota el sol abrasador del desert i amb massa litres d’aigua a l’esquena (l’únic consell qüestionable que ens han donat), maleïm cada passa que fem i no és fins l’hora de dinar, amb la panxa plena, que les coses no comencen a millorar. Al final, aconseguim fer les 15 milles que ens havíem proposat i un cop plantada la tenda, quan ens disposem a fer un riu, ens trobem una rattlesnake de 3 metres de llarg. Després d’aquesta trobada, en la que per sort no ha mort ningú, hem entrat a la tenda i hem caigut rendits!