Cap a les 5:00 ens llevem amb certes dificultats i sortim de la tenda. Passem les primeres hores del dia desitjant amb il·lusió rebre els primers rajos del sol, normalment cap a les 7 del matí, quan ja hem fet algunes milles.
Però després de superar les “Sierras”, quan perdem una mica d’alçada, el sol que fins ara ens feia somriure, s’ha convertit en el preludi d’un mal son… Venen quan noten l’escalfor del matí, primer només n’és un de despistat, però ràpidament en són cinc, deu, després centenars i milers! Són petites bèsties que arrisquen la vida per un glop de la nostra sang, cosa que aconsegueixen perdent gran part dels seus efectius, que moren de 4 en 4 sota les nostres mans entrenades i ràpides.
Ens ataquen durant tot el dia, sovint en diferents onades organitzades i no és fins ben establert el campament on dormim que, gràcies, al fum del foc de camp, la cosa es relaxa una mica. De moment resistim els embats com podem, però cada dia són més….
Models de la col.lecció “Com el Vallès no hi ha res”