Washington és un estat que gaudeix d’unes muntanyes espectaculars. Volcans eternament coberts de neu que s’alcen majestuosos i solitaris, sense res prou alt al voltant. O com a mínim això ens han explicat. La veritat és que des de que vam trepitjar Washington per primer cop, ens ha acompanyat un fum blanc i dens que ens ha impedit veure més enllà de les muntanyes més pròximes. Conseqüentment, exceptuant un dia en el que la pluja ens va netejar el cel, no hem pogut gaudir dels excepcionals paisatges d’aquest estat.
El fum que ens envolta és el resultat dels diversos incendis que cremen a prop de la PCT, alguns dels quals han provocat el tancament de la ruta en varis trams. Segons el que expliquen els estatunidencs entesos, els incendis s’estan convertint en una constant d’aquesta regió, abans tan humida, i són el resultat de la combinació catastròfica del canvi climàtic i la mala gestió dels boscos.
Fins ara, però, a nosaltres els incendis no ens havien afectat gaire, més enllà del fum i d’haver de caminar entre boscos calcinats per focs d’anys anteriors. No obstant, fa pocs dies ens vam assabentar que un nou incendi cremava amb força al nord de Washington, just al costat del darrer tram de la PCT. Això ha provocat el tancament de les últimes 30 milles de la ruta (prop de 50 km). Així doncs, després d’haver caminat més de 2600 milles, ara mateix no sabem del cert si podrem arribar a Canadà i completar la nostra aventura.