Després d’avorrir el desert, per fi estem caminant entre muntanyes! Hem canviat els litres d’aigua per una “bear canister”, i en comptes de passar set, tenim fred i gaudim cada dia de paisatges que abans només havíem vist en documentals. Boscos d’altíssimes coníferes, cérvols, truites i rius violentament crescuts ens omplen les hores i els dies.
No tot són flors i violes, però, les pujades d’aquesta serralada deixa en ridícul qualsevol turonet del desert. La neu acumulada a la cara nord de les muntanyes ens dificulta cada passa i el fred a les nits ens entorpeix el son.
Aquest tram, tot i ser perillós, el vam superar fàcilment gràcies als nostres grampons. No obstant, una vegada vam ser a dalt la cara nord, ens tenia preparada una llarga tarda de l’anomenat “postholing”. 2 milles en 3 hores ens han demostrar que las Sierras seran tot un repte!
